Per això hem plenat un cubell d'aigua i hem anat ficant diversos objectes, plantejant-nos si surarien o no.
L'experiència ha estat molt enriquidora i ha estat aquí quan en Pau ha pronunciat la primera llei de Sorbas que passarà a la posteritat juntament amb altres teories com la d'Arquímedes o Newton:
Aquí la tenim:
Si fiquem a l'aigua una ampolla de vidre tapada, surarà, però si l''obrim es plenarà d'aigua i s'enfonsarà.
No dubtem que a les més prestigioses universitats mundials s'estudiarà detingudament aquest postulat.
Però l'experiència d'aquesta tarda ha anat més enllà. Els mestres els hi hem proposat un treball simple i concís: Fer que un tros de plastilina sures. Els nens i nenes s'han distribuït per grups i han debatut diverses teories.
I una vegada pactades les possibles solucions les han posat en pràctica.
Les propostes han estat molt interessants. Obviament les primeres temptatives han resultat infructuoses però, a poc a poc, s'ha anat dibuixant una línia de treball que ha acabat amb l'èxit total.
Si modelem la plastilina amb forma de vaixell, és a dir, si estirem la superfície i tanquem els costats, aconseguirem que suri.
Una vegada hem acabat els experiments hem posat en comú les nostres conclusions i les hem posat per escrit.
El mètode científic aplicat a un senzill problema de física.
El premi Nobel està a la cantonada.. quin dels nostres alumnes l'aconseguirà ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada