En Josep n’ha portat una que tenia a casa seva i hem fet la prova.
Primer de tot hem anat a buscar la cadira al cotxe que estava aparcat davant del parc que hi ha a prop de l’escola i des d’allà hem començat a fer l’itinerari que teniem previst.
Quins inconvenients ens hem trobat ?
1.- Al voler travessar el carrer per la rampa, la cadira se’ns quedava encallada degut a l’abombament de la calçada.
2.- Hem anat al parc i hem provat de beure aigua de la font. No hi arribàvem!
3.- Hem intentat baixar pel carrer que va cap a l’escola i ens hem trobat que feia doble pendent, cap avall i lateral, la cadira se’ns tombava.
Un cop hem arribat a l’escola hem mesurat l’amplada de les portes i dels passadissos i hem comprovat que:
Podíem anar i entrar a tot arreu excepte als despatxos dels mestres (portes vermelles), ja que les portes eren massa estretes.
També ens hem adonat que el terra relliscava, i si volies fer maniobres dins el lavabo per minusvàlids ens costava molt fer girar les rodes.
El mobiliari tampoc ens ajudava per poder treballar en condicions, ni tampoc ens podríem rentar les mans a la pica.
Pel demés, no tindriem cap problema per moure’ns per l’escola.
Els nens i nenes s’han adonat que no es gens fàcil viure en una cadira de rodes i, que per molt que sembli que les rampes, voreres amples, normatives d’accesibilitat que hi ha faciliten la vida a aquestes persones, continuen havent-hi molts obstacles per poder moure’t d’un lloc a l’altre sense dificultat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada