COLÒNIES A TUIXENT

                                      Clicant el mapa accediu a l'àlbum de fotos o també 
                                         ho podeu fer des de l'apartat àlbumsd e fotos

El cert és que la carretera per arribar a Tuixent és un martiri. Tot i que anàvem parlant de les comarques i dels canvis al paisatge, va arribar un moment que se'ns van acabar les bosses de plàstic... puaj! Sort vam tenir del xofer de l'autocar que conduïa molt lent i suau perquè quan faltava mitja hora per arribar la carretera es va fer molt estreta i les corbes empalmaven unes amb les altres com si fos una serp molt i molt inacabable.

També és cert que l'arribada a Tuixent va ser genial, un poblet de quatre cases, ajuntament, escola i església molt bonics i cuidats. No s'assembla gens a Mataró, es pot anar per tot arreu sense trobar cap semàfor i gairebé no hi ha cotxes. Hem conegut un noi del poble, es diu Ibrahim i té la nostra edat. Va a tot arreu amb la seva tauleta i ens ha fet fotos per la seva col·lecció.

Després de fer el joc de descoberta vam anar a sopar, aquí mengen molt i vam haver de negociar perquè al migdia va sobrar molt de menjar i sabem que això no és correcte. Després d'una crema i una hamburguesa vam anar cap a la sala de jocs. Està al costat de l'alberg i vam assajar balls i petites obres de  Teatre fins que vam estar preparats per representar-les a un escenari petitó però molt xulo que ens van deixar fer servir.
La nit ha estat especial, primer vam fer els grups i finalment tothom estava amb algun amic i ningú estava enfadat. Ens van deixar una estoneta de diversió fins que ja va ser hora de fer silenci.

El segon dia ha estat d'aventura i descoberta per la muntanya, no teníem no idea que hi hagués tantes plantes. Algunes són aromàtiques, altres remeieres (vol dir que són curatives) i altres serveixen per cuinar. 

També hem estudiat les parts d'una flor i el significat de la fotosíntesi que seguirem estudiant a l'escola. Hauríeu de veure quantes coses es veuen amb una lupa i una mica de paciència! Després de dinar amanida de pasta i peix hem anat a trobar en Sergi i la Lina que són els mestres de l'entorn d'aprenentatge. Amb ells hem vist com funciona una estació meteorològica i hem construït aparells per fer- ne una nostra a l'escola. També ens hem fet una crema de calèndula per endur-nos a casa!